L'entrega a la sorpresa, capbussar-se en aquesta piscina que és el raig a doll de paraules que brollen i brollen com la font d'aigua més clara, més fresca, viva.
La sorpresa rera cada cantonada demana estar atenta, a l'escolta, permeable MALA LLET fora de tu, ben lluny, que faci agra el dia, la llum que obre el cos per acollir l'esdevenir.
L'entrega és pur acte d'amor i d'humilitat: jo, aquí, per rebre BAJO LLAVE donar, donar, donar.
Però hi ha portes que no es deixen obrir de cap de les maneres. Tancades amb una clau amagada o per SEGONA VERSIÓ, descobrir.
I la clau potser és el somni d'aquella nit, el somriure del botiguer de la cantonada, la mirada d'un nen que t'interroga, el gos que se t'enreda entre les cames, el bri de pols que brilla a contrallum, PEL DESERT de la quotidianitat avorrida plagada d'oasi-llavor, osasi on hi broten les flors més oloroses i exquisites.
Cal sortir de casa, "obrir el balcó, saltar per la finestra, tirar per terra tots els testos i enfilar cap el cel". "Allà on veus lo desert, eixams de mons formiguegen".
I s'acosta el vespre, l'hora s'escurça, milers d'imatges i vivències s'arremolinen dins teu fins que, poc a poc, van trobant repòs, el seu lloc, TRAPITOS AL SOL, eixugant-se, fent-se de nou, buscant després el calaix on desar-se o, tot el contrari, llançar-se a l'aire, a l'esdevenir...